Últimas reseñas

viernes, 31 de agosto de 2012

Nutrición para escritores: "Estimat, t'he de deixar" d'Hermínia Mas




Holaa!

Hoy os traigo una nueva edición de esta sección en la que os pongo relatos cortos de escritores que me han gustado. Hoy os traigo un cuento de una autora catalana que leí hace ya mucho tiempo y que me encantó. La pena es que este en catalán y no tod@s los váis a entender, pero si podéis leerlo os lo recomiendo, ¡Os sorprenderá! :)

ESTIMAT, T'HE DE DEIXAR
Hermínia Mas
relato publicado en "Estimat, t'he de deixar" (2010)


Estimat, T’he de deixar.

Potser podria insinuar-t’ho, mig dir-t’ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor és deixar-te de manera decidida. Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Podria dir-te que et deixo perquè el nostre amor és impossible o perquè algú s’ha interposat entre nosaltres. Però t’enganyaria. I m’estimo més ser-te sincera perquè et tinc massa apreci per dir-te mentides. Senzillament, et deixo perquè vull viure noves experiències, tenir noves sensacions i fer la meva vida. Tinc ganes de ser jo mateixa, de fer amics nous, de conèixer gent i de veure món.

En la majoria de relacions, quan s’acaben, l’un busca defectes a l’altre, com si calgués l’excusa de fer algun retret  o de trobar alguna culpabilitat per tenir la valentia de deixar-ho estar. Jo, si vols que et digui la veritat, encara que volgués, em sembla que no te’n sabria trobar, de defectes. Aquests dos anys al teu costat han estat meravellosos. Hem descobert tantes coses junts! Hi ha tantes vivències, tants records bells i dolços que associaré a tu. Ara mateix em vénen a la memòria les passejades pel parc de la Ciutadella fins que es feia fosc, les pujades els caps de setmana a Casserres a veure la meva àvia, que ens feia un pastís amb móres de l’hort i el trobàvem dolcíssim, i ens donava un formatge de cabra i un potet de mel de romaní; o les vacances en aquella caseta de pescadors del port de Na Macaret, a Menorca, les primeres que jo feia a la platja i que al teu costat van ser esplèndides i molt relaxants. I podria recordar moltes coses més, totes tan boniques... Però m’estimo més no fer-ho perquè els bons records de vegades són com les roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi em fa por que em passi això, estimat. I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica trobaré el meu lloc. I tu també trobaràs el teu. N’estic segura.

Em diràs per què t’escric aquesta carta tan llarga, però és que vull que sàpigues que he estat molt bé amb tu. M’has donat alegria, felicitat, seguretat, calma... i un munt de coses més. En tot aquest temps que hem estat junts no m’he trobat mai sola. Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs. No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig encandilar per un altre, em vas saber comprendre i vas estar al meu costat. I això és molt important. Només per aquest sol fet ja t’estaré sempre agraïda. De vegades em fa la impressió que hem estat junts tota la vida i que no podré viure sense tu. És com si formessis part de mi. És per això que encara et demano amb més força que t’apartis del meu camí.

Potser pensaràs que m’han aconsellat les meves amigues i tindràs raó. Però ha estat perquè jo els ho he demanat. No els donis la culpa de res, sisplau. És veritat que m’han aconsellat i que m’han dit que no hauria d’anar amb algú tan petit com tu, però vull que sàpigues que la decisió final l’he pres jo i només jo. M’ho he pensat molt, però ara ja està presa i no em faré pas enrera.
També deuràs pensar que la meva mare m’ha pressionat o m’ha influenciat. Doncs no. Ella no s’hi ha ficat. M’ha deixat fer, i m’ha donat el seu suport en tot moment. Encara que puguis pensar el contrari, ni ella ni el meu pare no han tingut mai res en contra teu i sempre han respectat la nostra relació.
Una cosa que et vull demanar és que, sisplau, no intentis veure’m. Amb això l’únic que aconseguí ríem és que la separació encara fos més dolorosa, lenta i traumàtica.

Per acabar, només dir-te que faig el que crec que he de fer.

Adéu, estimat.

Adéu, estimat xumet.

T’he de deixar.

T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja no en duen, de xumet. Imagina’t com es riurien de mi els nens de l’escola si encara em veiessin arribar amb tu. Aquests dos anys han estat meravellosos, però la vida continua...

Paula.

P.D.: Sé que la meva germana petita està enamorada de tu, però no és per això que et deixo. Et demano, sisplau, que no te’n vagis amb ella. Seria molt dur haver-te de veure cada dia.


Sobre la autora:

Hermínia Mas (Casserres, 1960) es poeta y narradora. 

Ha ganado premios de poesía, como el Miquel de Palol (1995), el Caterina Albert (1993) o el Tardor (2004). También ha ganado de narrativa, entre los que cabe destacar el premio Folch i Torres (1999), que obtuvo por la obra Ulldevellut, escrita conjuntamente con Josep-Francesc Delgado; una historia con trasfondo ecológico situada en la comarca barcelonesa del Berguedà del 1920 y que tiene como protagonista una chica y un oso. 

Sus cuentos cortos, reunidos bajo el título de El secret de la persiana, tratan los problemas cotidianos de los jóvenes y los adultos -la pobreza, el paro, las relaciones amorosas-, y lo hacen a menudo con ternura y amor. 

De sus libros para niños, entre los más conocidos se encuentra La girafa del coll curt, una historia sobre la marginación y la integración; La bruixa que no sabia riure o E-mail de Buenos Aires, una novela de intriga que tiene como protagonista una niña adoptada que va conociendo sucesos de su pasado. 

La pell del pensament, su última recopilación de poesía, es un libro sobre las emociones, sensaciones y vivencias de una niñez rural de finales de los años sesenta en un marco prácticamente desaparecido. 


 Image and video hosting by TinyPic
Escribir no es más 
que jugar con las palabras.

2 comentarios :

  1. Me ha gustado mucho ;) Gracias por ponerlo!!

    besitos<3

    ResponderEliminar
  2. a mi me hubiera gustado leerlo el libro entero... Me lo mandaron para un trabajo de instituto...pero no lo he encontrado en ningún sitio...si me pudieseis decir un poco de que va... más o menos.
    Mersi!

    ResponderEliminar

Muchas gracias por pasarte y por comentar :D TODOS los comentarios tendrán en breve una contestación mía en la misma entrada en que dejes tu comentario, así que ¡no dudes en pasarte a leer mi respuesta!

Y ahora sí que, sin más preámbulo, deja aquí tu juego de palabras :) un besitoo!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...