Fragmentos de "Junts" (Juntos) de Ally Condie (Saga Junts/Juntos 1)

Holaa!

Hoy la entrada Fragmentos célebres referente a Juntos. En esta ocasión volvemos a los fragmentos en catalán, pues es ese el idioma en el que me he leído la novela. He escogido diez fragmentos (sí, como dije en la reseña han habido muchos que me han gustado). ¡Vamos allá!

ATENCIÓN: ¡Los que tienen ** contienen spoilers!

-----------------------------------------------------------------
Empecemos con una breve frase que me ha gustado mucho, la cual trata sobre la sensación que nos deja cuando cambia aquello que siempre ha sido habitual para nosotros:

**(Dins del capítol 2)

Si sempre has sabut com mirar algú, es fa estrany quan aquesta directriu canvia. En Xander ha estat sempre algú que no podia tenir, i jo he estat el mateix per a ell. 

Ara tot és diferent.

-----------------------------------------------------------------

Seguimos ahora con una frase reflexiva, tambien breve, sobre el paso del tiempo:

**(Dins del capítol 6)

Tots dos guardem silenci mentre recordem. Procuro no mirar el rellotge de la paret. Hauré de marxar aviat per respectar el toc de queda, però no vull que l'avi pensi que compto els minuts. Que compto el temps fins que aquesta visita s'acabi. Que compto el temps fins que la seva vida s'acabi. Tot i que, ben mirat, també compto el temps de la meva pròpia vida. Cada minut que passes amb algú li dónes una part de la teva vida i li prens una part de la seva.

-----------------------------------------------------------------

Una nueva frase corta pero totalmente cierta y contundente, de esas frases que llegan hondo por su intensa profundidad:

(Dins del capítol 7)

Ningú no s'hauria de morir sol.

-----------------------------------------------------------------

Ahora un párrafo en el que la protagonista decide olvidar su amor imposible, un momento en el que intenta convencerse de que no debe seguir desobedeciendo las normas y amando a quien no le corresponde:

**(Dins del capítol 12)

És una debilitat sentir el que sento quan penso en en Ky Markham? Saber el lloc exacte de la meva pell on em va tocar?

Sigui el que sigui el que he estat sentint per en Ky, s'ha d'acabar. Ara mateix. Estic aparellada amb en Xander. Tant se val que en Ky hagi estat a llocs on jo no he estat mai o que plorés durant la projecció quan es pensava que no el veia ningú. Tant se val que estigui assabentat de les paraules boniques que vaig llegir al bosc. Obeir les normes, estar fora de perill. Vet aquí les coses que importen. D'aquestes maneres he de ser forta. 

Intentaré oblidar que en Ky va dir "casa meva" quan em mirava als ulls.

-----------------------------------------------------------------

Continúo ahora con un fragmento que me ha gustado mucho sobre como vive Cassia el ir conociendo poco a poco lo difícil que ha sido la vida de su enamorado, así como las dudas que tiene ella sobre sus sentimientos y sobre los del propio Ky:

(Dins del capítol 17)

El nostre carrer era ple de funcionaris aquella nit i jo ni ho sabia. En Ky sí que ho devia saber. Potser és per això que no volia pujar els graons del porxo. Potser és per això que no em toca mai. Té por que l'enxampin. 

O potser és encara més senzill. Potser no em vol tocar mai. Potser per a en Ky només sóc una amiga. Una amiga que finalment vol conèixer la seva història, res més. 

I al començament això era jo. Volia saber més sobre aquest noi que viu entre nosaltres, però que veritablement no parla mai. Més sobre el que va succeir abans. Volia saber més sobre la meva parella equivocada. Però ara trobo que descobrir més sobre ell és una manera d'aprendre més sobre mi mateixa. No m'esperava que m'agradessin tant les seves paraules. No m'esperava de trobar-me a dins. 

És el mateix enamorar-se de la història d'algú que enamorar-se del seu protagonista?

-----------------------------------------------------------------
Si primero hemos visto a una Cassia resignada, y después hemos visto a una Cassia llena de dudas, ahora vamos a ver a la Cassia rebelde, la Cassia que quiere lucha y venganza:
 

**(Dins del capítol 18)

En Bram i jo seiem en silenci mentre regiren la casa. No triguen gaire estona.

-Aquí no hi ha res de valor- diu un d'ells en veu baixa a un altre que es troba al passadís. 

Tinc el cor encès i he de mantenir la boca ben tancada per no intentar cremar aquests funcionaris amb les flames. "Això és el que us penseu", em dic. "Creieu que aquí no hi ha res perquè no oposem resistència. Però hi ha paraules als nostres caps que no coneix ningú més. I el meu avi es va morir segons les seves condicions, no pas les vostres. Tenim coses de valor, però no les trobareu mai perquè ni tan sols sabeu buscar-les."

-----------------------------------------------------------------
Vamos ahora a un momento romántico pero de presión. Nuestros protagonistas quieren seguir conociendose y dejar libre su amor, pero son conscientes de que tienen que ir con cuidado:
 

**(Dins del capítol 19)

Em dóna un altre tovalló plegat. Allí, entre ditades de greix i restos de menjar, podré veure més coses d'en Ky. 

Em guardo el tovalló a la butxaca i penso en en Ky escrivint la seva història amb les seves mans vermelles, abrusades per la calor de la feina que fa. Me l'imagino arriscant-ho tot cada vegada que es fica un tovalló a la butxaca. Tots aquests anys ha estat molt prudent, però ara està disposat a provar sort. Perquè ha trobat algú que vol saber. Algú a qui vol comunicar.

-Gràcies- dic-. Per ensenyar-me a escriure.

-Gràcies a tu-. respon. Hi ha un fulgor als seus ulls i sóc jo qui l'hi ha posat-. Per salvar el meu artefacte i pel poema. 

Hi ha més coses a dir, però estem aprenent a parlar. Sortim dels arbres junts. Sense tocar-nos. Encara no.

-----------------------------------------------------------------

Sigamos ahora con un momento más de amor:

 

(Dins del capítol 25)

Aviat sonarà el xiulet, ho sé. Ell també ho sap. Però estiro els braços i l'abraço aquí, dins del bosc, on els arbres ens oculten i els cants dels ocells cobreixen les nostres veus. El Turó sencer és còmplice de la nostra abraçada. 
Em separo primer perquè he d'escriure una cosa abans no se'ns acabi el temps. He estat practicant en l'aire, però ho vull traçar a la terra. 
-Tanca els ulls- demano a en Ky, i m'ajupo, tot notant la seva respiració sobre mi mentre espera -. Ja està -dic, i ell mira el que he escrit.
T'estimo. 
Em sento violenta, com si fos una nena que ha teclejat aquestes paraules al seu escrivent i les ensenya a un noi de la seva classe a l'escola primària. La meva lletra és matussera i dispersa, no pas fluida com la d'en Ky.
Per què algunes coses són més fàcils d'escriure que de dir?
Tanmateix, em sento indubtablement valenta i vulnerable mentre sóc en aquest bosc amb unes paraules que no puc retirar. Les meves primeres paraules escrites, a banda dels nostres noms. No és ben bé un poema, però crec que l'avi ho entendria. 
En Ky em mira. Per primera vegada des de la projecció, veig llàgrimes en els seus ulls. 
-No cal que ho escriguis tu -faig, sentint-me cohibida-. Només volia que ho sabessis. 
-No ho vull escriure -em contesta. 
I aleshores ho diu, allí, al Turó, i de totes les paraules que he amagat, guardat i atresorat, aquestes són les úniques que no oblidaré mai, les més importants de totes.

-T'estimo.

----------------------------------------------------------------- 

Ya para acabar, un fragmento de la rebeldía, que es la culminación de la evolución de Cassia, un elemento que he visto muy bien elaborado en el libro:

(Dins del capítol 27)

Ajaguda al llit, amb el cos i l'ànima massegats i cansats, m'adono que els funcionaris tenen raó. Tan aviat com vols alguna cosa, tot canvia. Ara ho vull tot. Més i més i més. Vull escollir el meu lloc de treball. Casar-me amb qui jo triï. Menjar pastís per esmorzar i córrer per un carrer de veritat en comptes de fer-ho en una màquina. Anar de pressa i a poc a poc quan jo vulgui. Decidir quins poemes vull llegir i quines paraules vull escriure. Hi ha moltes coses que vull. Tantes, que em sento com si fos aigua, un riu de necessitat, estancat dins el cos d'una noia anomenada Cassia. 

Però, per damunt de tot, vull en Ky.

 Y con esto acabo por hoy,

próximamente más!
 Un besito!