Fragmentos de "El jardí de les fades sense son" (El jardín de las hadas sin sueño) de Esther Sanz (Saga El bosc / El bosque 2)

Holaa!

Hoy os traigo dos fragmentos del último libro de Esther Sanz. ¡A ver que os parecen los dos trocitos que os he seleccionado!

----------------------------------------------------------------- 

El primer fragmento es una conversación posterior a un beso. Berta explica su concepción de los besos y su capacidad de parar el tiempo:

En el capítulo El bany de les fades

Després d'allò, la Berta i jo ens vam asseure a la penya, a tocar de l'estany de les Princeses. Ens vam estar una bona estona tirant códols a l'aigua, en silenci. Jo vaig ser la primera en trencar-lo:
-Quan ha passat?
La Berta va somriure amb picardia com a resposta.
-Ja us havieu enrotllat a Londres -vaig insistir, curiosa de conèixer-ne els detalls- o ha estat aquest matí quan us he deixat sols?
-Aquest ha estat el nostre primer petó -va confessar, emocionada-. Ho he fet perquè volia comprovar una cosa. 
-Què?
-Ja m'entens, si el món s'atura...
Me la vaig mirar estranyada.
-No tots els petons són iguals. Només n'hi ha alguns que aconsegueixen que el món s'aturi. Són els millors: els que fan que el temps es pari i perdis fins i tot la noció de qui ets. 
Per l'expressió somiadora que hi posava vaig deduir que havia estat un d'aquells.

----------------------------------------------------------------- 

En este segundo y último fragmento vemos una reflexión interesante sobre la vida y la forma más adecuada de vivirla para no sentir que se ha desaprovechado:

En el capítulo La República del Bosc

-I qué hi fas, al bosc? -va preguntar la Berta.
-Vaig anar fins als boscos perquè volia viure a consciència, viure a fons i extreure tot el que pogués de la vida.
Va deixar anar aquella frase com si fos un poema. 
-Deixar de costat tot el que no fos vida -va continuar el noi- per a no descubrir en el moment de la mort que no havia viscut.

----------------------------------------------------------------- 

Y hasta aquí mis fragmentos de hoy, que espero que os  hayan gustado y os hayan hecho pensar mucho.

como siempre, ¡espero vuestros comentarios!

Un beso a todos!

 
Escribir no es más 
que jugar con las palabras.